Miomes i pòlips a Badalona

Els miomes i els pòlips són dues de les troballes més freqüents a la consulta ginecològica i, en la gran majoria dels casos, són benignes. Molts no donen símptomes i només requereixen seguiment; altres causen regles abundants, sagnats irregulars o dificultats per aconseguir un embaràs i convé tractar-los. A Badagine valorem cada cas, li expliquem les alternatives i decidim amb vostè el millor pla.

Què són els miomes uterins?

Els miomes (o fibromes) són tumors benignes formats pel múscul de l’úter. Són molt freqüents, sobretot entre els 30 i els 50 anys, i la seva mida i el seu nombre varien molt d’una dona a una altra. Segons on creixen es distingeixen tres tipus:

• Subserosos: creixen cap a l’exterior de l’úter.
• Intramurals: es desenvolupen dins de la paret muscular.
• Submucosos: creixen cap a la cavitat uterina; són els que amb més freqüència s’associen a sagnat abundant i a problemes per aconseguir un embaràs.

La localització és tan important com la mida a l’hora de decidir què fer.

Què són els pòlips?

Els pòlips són petites formacions benignes de la mucosa que reveteix l’interior de l’úter (pòlips endometrials) o del coll uterí (pòlips cervicals). Sovint es descobreixen per casualitat en una ecografia o en una revisió. Poden causar sagnat entre regles o després de les relacions sexuals i, en alguns casos, dificultar l’embaràs. Tot i que gairebé sempre són benignes, es recomana estudiar-los i, sovint, extirpar-los, sobretot si donen símptomes o si apareixen després de la menopausa.

Quins símptomes produeixen?

Moltes dones no noten res. Quan hi ha símptomes, els més habituals són:

• Regles abundants o prolongades, de vegades amb coàguls.
• Sagnat entre menstruacions.
• Sensació de pesadesa o pressió a la pelvis, o dolor.
• Ganes freqüents d’orinar o restrenyiment si el mioma és gran.
• Anèmia (cansament, palpitacions) per pèrdues de sang repetides.
• Dificultat per aconseguir o mantenir un embaràs.

Aquests símptomes no són exclusius dels miomes i els pòlips, per això és important que els valori un especialista.

Com es diagnostiquen

El diagnòstic comença amb la història clínica i l’exploració ginecològica, i gairebé sempre es completa amb una ecografia ginecològica transvaginal, que permet veure el nombre, la mida i la localització dels miomes i detectar pòlips. Quan cal confirmar si una lesió és dins de la cavitat uterina, es pot plantejar una histeroscòpia, que consisteix a observar l’interior de l’úter amb una càmera fina. En casos seleccionats, la ressonància magnètica aporta informació addicional; al blog comentem un estudi de 2026 sobre la classificació dels miomes per ressonància.

Opcions de tractament

No tots els miomes i pòlips necessiten tractament. La decisió depèn dels símptomes, de la mida i la localització, de l’edat i del desig d’embaràs.

• Seguiment: si no hi ha símptomes, es controla amb ecografies periòdiques.
• Tractament mèdic: fàrmacs per reduir el sagnat o les molèsties i tractar l’anèmia, de vegades com a pas previ a la cirurgia.
• Histeroscòpia quirúrgica: permet extirpar pòlips i miomes submucosos per via natural, sense talls a l’abdomen. Al blog expliquem les noves tècniques d’histeroscòpia avançada.
• Cirurgia: quan està indicada, es prefereixen els abordatges mínimament invasius, com la laparoscòpia. Més informació a la nostra pàgina de cirurgia ginecològica.
• Altres tècniques mínimament invasives: com l’ablació per radiofreqüència, que genera evidència creixent però només és adequada en determinats casos; ho resumim al blog.

Sempre li explicarem els beneficis, els riscos i les alternatives de cada opció, i vostè pot demanar una segona opinió.

Miomes, pòlips i fertilitat

Els pòlips i els miomes que deformen la cavitat uterina (sobretot els submucosos) poden dificultar la implantació de l’embrió, i per això s’estudien dins d’una valoració de fertilitat. No tots els miomes afecten la fertilitat ni l’embaràs: depèn de la localització i la mida. Si busca un embaràs, l’ajudem a decidir si convé tractar-los abans. Més informació a la nostra pàgina d’estudi de fertilitat.

Sagnat després de la menopausa

Qualsevol sagnat després de la menopausa s’ha de valorar, encara que sigui escàs o puntual. Els pòlips endometrials són una de les causes possibles, però cal descartar-ne d’altres. L’ecografia transvaginal és la prova inicial; al blog resumim l’actualització de 2026 sobre ecografia en el sagnat postmenopàusic. Trobarà més informació sobre aquesta etapa a Menopausa i climateri.

Quan consultar?

• Si té regles molt abundants, que l’obliguen a canviar-se de protecció molt sovint o que duren més del que és habitual.
• Si sagna entre regles o després de les relacions sexuals.
• Si té qualsevol sagnat després de la menopausa.
• Si nota dolor o pressió pèlvica persistents, o un augment del volum de l’abdomen.
• Si busca un embaràs i li han detectat un mioma o un pòlip.
• Si li han proposat una intervenció i vol una segona opinió.

Aquesta pàgina té caràcter informatiu i no substitueix la consulta mèdica. Contingut revisat pel Dr. D. Barazi del Pino, especialista en Obstetrícia i Ginecologia, col·legiat COMB núm. 41308.